Avui he llegit una part d'una tesi sobre el diagnòstic precoç dels TGD que parlava sobre la simptomatologia del trastorn desintegratiu infantil i una pàgina web de psicologia que parlava sobre el mateix trastorn recomanats pel tutor del treball.
La tesi començava dient que aquest trastorn és un trastorn poc freqüent i es defineix per una ràpida regressió neurològica, que acaba la majoria de les vegades amb una simptomatologia autista. Apareix després d'un desenvolupament normal fins als 24 mesos. De totes maneres, pot arribar a ocórrer fins als 10 anys d'edat. Es caracteritza per la pèrdua del llenguatge, habilitats socials, de joc, o motrius que prèviament eren normals i normalment inclou l'aparició de conductes repetitives restrictives, totes típiques de l'autisme. S’associa amb la vessant més severa incloent la pèrdua profunda d'habilitats cognitives creant com a resultat retard mental. Predomina el gènere masculí i l'edat mitjana d'aparició és de 29 mesos.
En nens amb autisme també està ben establert que una regressió clínica pot ocórrer i la majoria de vegades ho fa, als 15 mesos d'edat, però aquesta regressió no hem de confondre-la amb el Trastorn Desintegratiu que apareix més tard.
De totes maneres a vegades resulta molt difícil diferenciar la regressió autista del Trastorn Desintegratiu i la seva clarificació implicaria diferenciar l'edat de l'aparició de l'edat de reconeixement.
La pàgina web iniciava el seu text caracteritzant el Trastorn Desintegratiu Infantil per una marcada regressió en varies àrees de funcionament, després d'almenys 2 anys de desenvolupament normal. És un deteriorament al llarg de varis mesos de funcionament intel·lectual, social i lingüístic en nens de 3 i 4 anys amb funcions prèvies normals.
El TDI s'estableix sobre la base de símptomes que s'ajusten a una edat característica d'aparició. Tenen un inici que varia entre 1 i 9 anys i la majoria es produeixen entre els 3 i 4. Pot ser al llarg de varis mesos o en setmanes o dies.
En alguns casos el nen es mostra inquiet, hiperactiu i ansiós per la pèrdua de les habilitats. El deteriorament porta a un síndrome que és molt similar al trastorn autista, tot i que el retard mental és freqüentment més profund i pronunciat. Amb el temps, aquest deteriorament es fa estable, encara que algunes habilitats es poden recuperar en un grau molt limitat.
Sobre l'origen d'aquest síndrome es desconeix, però s'ha associat a patologies neurològiques, com trastorns convulsius i esclerosis tuberosa.
El diagnòstic diferencial inclou al Trastorn Autista i el Trastorn de Rett. Difereix del Trastorn Autista en que existeix un període de desenvolupament normal fins als 3 o 4 anys. Però després en un transcurs de 6 a 9 mesos hi ha un greu deteriorament de les habilitats i fa que la gravetat de retard mental també sigui més marcada que en el autisme.
En el Trastorn de Rett, el deteriorament és molt més precoç i es donen les típiques estereotipes de les mans, qüestions que no coincideixen amb el TDI.
Pel que fa al tractament, és essencialment igual que el de l'espectre autista, però es necessita un suport molt més actiu.
Vés a la tesi
Vés a la pàgina web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada