dimarts, 2 d’octubre del 2012

Dimarts 2 d'octubre de 2012

Avui dimarts he començat a llegir un article titulat "Coneixem el síndrome d'Asperger?" escrit per María Carmen Ramírez Serrano de la federació d'ensenyament d’Andalusia.

Després d'aquesta idea general, es centra en parlar de Hans Asperger, nascut a Àustria i format a Viena en Medicina General, va començar a treballar a la Clínica Pediàtrica Universitària de Viena, on es va interessar per la Pedagogia Curativa, que consisteix en una estratega terapèutica que integra tècniques d'educació especial en la pràctica mèdica.
Aquí va elaborar el que constituiria la seva tesis doctoral publicada al 1944 en la qual descrivia quatre nens amb edats compreses entre sis i onze anys que presentaven com característica comuna una discapacitat per la interacció social.
Asperger, però, va morir sobtadament al 1980 en ple treball clínic i no va ser fins 1981 que Lorna Wing va utilitzar el terme Síndrome d'Asperger en un treball publicat al 1981 que va donar peu a noves investigacions des d'aleshores.

A continuació ens parla del concepte i comença definint el Síndrome d'Asperger com un trastorn sever del desenvolupament, un trastorn neuro-biològic en el qual existeixen desviacions o anormalitats en els següents aspectes del desenvolupament:
- Connexions i habilitats socials.
- Ús del llenguatge amb fi comunicatiu.
- Característiques de comportament relacionades amb trets repetitius.
- Interessos limitats.
- Mal funcionament motor en la majoria de casos.
Els nens tenen greus i cròniques incapacitats en lo social, conductual i comunicacional. Algunes característiques poden ser:- Inhabilitat social i dificultat per establir relacions amb els demés.
- No té consciència dels sentiments i emocions dels altres.
- Amb dificultats per portar un ritme de conversa normal.
- Literal en el llenguatge i comprensió.
- Sensible a sorolls, colors, llums, olors o sabors forts.
- Fixació en un tema o objectiu, del qual es fan molts cops experts.
- Físicament maldestre en esports.
- Incapacitat per fer i mantenir amics de la mateixa edat.
Una persona que pateix el trastorn té un aspecte i intel·ligència normal, però té un estil cognitiu diferent. El seu pensament és lògic, concret i hiperrealista. La seva discapacitat no és evident, només es manifesta a nivell de comportament social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada