diumenge, 30 de setembre de 2012

Diumenge 30 de setembre del 2012

Avui diumenge he llegit 2 articles de diari que parlaven sobre el síndrome d'Asperger.

El primer és de l'avui, una entrevista a la psicòloga Maristany, especialitzada en el Síndrome d'Asperger, que afecta a 6 de cada 10.000 de nens al món.
Primer, ens defineix el síndrome d'Asperger com un trastorn del desenvolupament present al naixement de la persona i que avança a mesura que el nen creix.
Seguidament, ens defineix a aquests nens com a nens amb una intel·ligència normal o superior que tenen dificultats d'interacció, comunicació i simbolització. Entenen el món d'una altra manera i això dificulta les relacions amb les persones i l'entorn.
A continuació, ens parla de la importància del diagnòstic precoç, ja que ajuda a tractar-ho com més abans possible i reduir els símptomes al mínim, i també  de que no hi ha tractament mèdic, sinò psicopedagògic.
Per finalitzar, ens esmenta el paper important que tenen les associacions de pares, ja que són les que empenyen la majoria de les investigacions.

El segon és d'un nen, Ivan que pateix el síndrome d'Asperger i ens parla d'ell sent conscient de que el pateix, i de les seves dificultats, però també dels aventatges, com, per exemple, l'aportació d'un nou punt de vista des del qual veure el món. Segons ell, el nen que pateix aquest síndrome es centra en coses que la majoria de l'altre gent no ho faria, i això és un punt positiu, ja que pot portar a l'innovació. "Nosotros nos centramos en temas en los que muy poca gente lo haría"

El testimoni d'Ivan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada