Dimecres 19 de setembre del 2012

Avui dimecres he llegit una altre tesi, aquest cop sobre els riscos pre-, peri- i neonatals en una mostra de mares de fills amb trastorn generalitzat del desenvolupament de Santiago López Gómez, Rosa María Rivas Torres i Eva María Taboada Ares de la universitat de Santiago de Compostela.

La tesi comença definint l'objectiu, que és aclarir els riscos biològics, sobretot els pregestacionals, seguits dels perigestacionals a tenir TGD.
A continuació ens fa una breu introducció sobre els TGD, i ens diu que fan referència a pertorbacions neuropsicològiques caracteritzades que afecten a tres àrees principals del desenvolupament, la interacció social, el llenguatge i comunicació i els interessos, comportaments i activitats. Inclouen els següents tipus: el trastorn autista, el trastorn de Rett, el trastorn desintegratiu infantil, el trastorn d'Asperger i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (American Psychiatric Association [APA], 2002)
L'etiologia d'aquests trastorns és desconeguda, encara que s'accepta que, diverses causes de naturalesa biològica, com la genètica, neurològica, metabòlica, ambiental, perinatal etc. que provenen del entorn i constitució personal, interactuen per desencadenar els TGD.

Hi ha moltes teories avui dia, però la que ha cobrat gran importància i que s'està investigant més activament són les genètiques, encara que està sent molt criticada. Altres hipòtesi, que podrien considerar-se des d'una perspectiva neurocognitiva, relacionen, a diferents nivells, l’absència d’empatia, els dèficits metarrepresentacionals, la falta d'atribució als estats dels altres, i els dèficits en els mecanisme d'organització i regulació cortical i de les funcions executives cerebrals com causa fonamental dels TGD.

Sota aquesta perspectiva, s'ha evidenciat que l’embaràs, el part i inclús les complicacions neonatals, poden actuar des de diversos fronts, incrementant el risc dels TGD (Glasson et al., 2004; Stein, Weizman, Ring i Barak, 2006; Wilkerson, Volpe, Dean i Titus, 2002). Ara bé, els factors trobats fins el moment no senyalen una relació directa entre els TGD i un historial de risc perinatal, de manera que els factors de risc trobats no permeten una interpretació clara dels processos patològics de la naturalesa perinatal implicats als TGD.

Seguidament, ens mostra el mètode i resultat d'una investigació de 93 mares biològiques de fills amb diagnòstic de TGD per estudiar la presència de riscos pre-, peri- i neonatals.

Com a conclusió de l'estudi extreu que els tres subgrups es comporten com una mateixa mostra de població en les dimensions intrapart, neonatal i sociodemogràfica, ja que no hi ha mostra de diferencies significatives. Però, en les dimensions pregestacional, perigestacional i psicosocial si es troben diferència. En aquest sentit, cinc ítems van tenir una significança de 50% o més.
Excepte l'apartat de malnutrició/anorèxia durant l’embaràs, en el qual es mostrà superior el TGD no especificat en la resta dels ítems el risc d'Asperger era molt més alt, seguit del TGD no especificat. El trastorn autista va ser el que menys freqüències de risc va experimentar.
Els resultats de l'estudi s'han de saber utilitzar, ja que els riscos no impliquen una causa directa respecte l'origen del TGD. L'estudi és un intent de descriure els possibles factors associats als mateixos i de reconèixer la multicausalitat.
Vés a la tesi