Dimarts 18 de setembre del 2012

És el primer dia, i per tant estreno el blog. Aquí podreu veure la meva evolució amb el treball i la recerca que faig dia a dia.
Avui he llegit una tesi de la qual us deixo un petit resum:

La tesi era de María Montgragüe García-Mateos, dirigida per la doctora María Ángeles Mayor Cinca de la Universitat de Salamanca.
Aquesta tesi ens parla dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Com a introducció, ens els presenta a través de Riviere, que al 2007 va definir el trastorn en base a tres dimensions que han d'aparèixer de forma conjunta per ser considerat com a tal: Un trastorn qualitatiu de la interacció social, alteracions en la comunicació i el llenguatge i una falta de flexibilitat cognitiva i conductual que s'observa en la presència d'un repertori restringit d'interessos i activitats.
Per considerar que un nen té un trastorn generalitzat, es segueixen diferents mètodes però el més utilitzat és la classificació de la DSM-IV, i a continuació a la tesi apareix un esquema de la definició de trastorn autista (Síndrome de Kanner) i Síndrome de Rett, en base a les característiques universals. Però ens diu que Riviere prefereix no utilitzar els criteris amb els que pateixen Trastorn d'Asperger, ja que hi ha per ell insuficiència respecta la caracterització lingüística. El seu desacord es basava en la seva afirmació que hi havia retard en el desenvolupament del llenguatge (més tardi i anòmal), amb dificultats pragmàtiques clares per ser massa "correcte i formal".

Un nen amb autisme per tant, ha de complir sis o més manifestacions d'un conjunt de trastorns de la relació, comunicació i flexibilitat. Complint-se com a mínim dos elements del primer i un de cada un dels dos posteriors.
Abans dels tres anys, s'ha de produir alteracions o retard en una de aquestes tres àrees: Interacció social, ús comunicatiu del llenguatge o joc simbòlic.
El trastorn no s'explica millor per un Síndrome de Rett o trastorn desintegratiu de la infantesa.
1- Trastorn qualitatiu de la relació.
- Trastorn en conductes de relació no verbal.
- Incapacitat per desenvolupar relacions adequades al nivell evolutiu.
- Absència de conductes espontànies.
- Desenvolupament de empatia.
2- Trastorn qualitatiu de la comunicació.
- Retard o absència completa del desenvolupament del llenguatge oral.
- Amb parla adequada, trastorn en la capacitat d'iniciar i mantenir converses.
- Ús estereotipat o repetitiu del llenguatge.
- Falta de joc de ficció espontani i variat.
3- Patrons de conducta, interès o activitat restrictius, repetitius i estereotipats.
- Preocupació excessiva per un focus d'interès.
- Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics i no funcionals.
- Estereotípies motores repetitives.
- Preocupació persistent per parts d'objectes.

Seguidament ens parla del Síndrome de Rett, que té els següents símptomes:
1- Presència de totes les característiques següents:
- Desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normals.
- Desenvolupament psicomotor aparentment normal en els primers 5 mesos de vida
- Perímetre cefàlic normal en el naixement
2- Aparició de les característiques següents després d'un desenvolupament primari normal.
- Desacceleració del creixement cefàlic dels 5 als 48 mesos.
- Pèrdua, entre els 5 i 30 mesos, d'accions propositives adquirides prèviament.
- Pèrdua de la relació social al principi del trastorn.
- Aparició de moviments poc coordinats de tronc o deambulació.
- Deficiència greu del llenguatge expressiu i receptiu i retard psicomotor greu.

Respecte el trastorn d'Asperger, alguns autors el caracteritzen per ser "autistes de nivell intel·lectual i lingüístic alt" diferenciant-se en:
- Que els nens i adults amb síndrome d'Asperger no presenten deficiències en l'estructura del llenguatge.
- Els nens i adults amb síndrome d'Asperger presenten una intel·ligència normal, però amb peculiaritats d'aprenentatge.

Per finalitzar, com a diferenciadors ens diu que Riviere ressalta que l'autisme s’associa amb retard mental en un 75% dels casos presentant alteracions lingüístiques i de la comunicació en totes les dimensions. Es diferencia, principalment, del Síndrome d'Asperger en que aquest últim presenta coeficients intel·lectuals normals amb limitacions pragmàtiques i prosòdiques i del Trastorn de Rett en que aquest apareix només en nenes per ser una mutació genètica del cromosoma X, per associar-se sempre d'un nivell sever o profund de retard mental.

Anar a la tesi