divendres, 21 de setembre de 2012

Divendres 21 de setembre de 2012

Avui m'he llegit un troç del llibre sobre l'autisme de la Uta Frith.


Començava esmentant l'imatge estereotipada de l'autisme; la del nen encantador protegida per una campana de cristall. No existeix cap barrera invisible, ja que per molts mètodes que s'han realitzat per eliminar-la no han donat resultat, així que ens convida a replantejar-nos abandonar aquesta imatge i tracta de formar una idea real de la ment dels autistes.

Per tal de fer-ho, ens introdueix a resultats d'investigacions que diuen que els autistes no viuen en un món intern d'especial riquesa, són víctimes d'una alteració biològica causant de que la seva ment difereixi molt de la dels individus normals, però no tenen perquè no mostrar relacions afectives.

Per fer-nos una idea de l'autisme no ens podem posar a la seva pell com ho podríem fer amb un cec, ja que la ceguera es deu a alteracions perifèriques i l'autisme a una pertorbació dels nivells superiors dels processos cognitius. La malaltia persisteix tota la vida però es pot avançar molt a través d'una educació compensadora.


L'autisme és una malaltia estudiada per primer cop per Kanner, que va publicar el seu article clàssic al 1943, després d'observar a 11 nens que van semblar formar un grup diferenciat i homogeni, amb unes característiques en comú; preferència per l'aïllament, insistència en activitats conegudes, gust per les rutines elaborades i certes habilitats.

Després d'un estudi amb Donald, va descobrir que el nen no mostrava atenció a la gent del seu voltant. Altres nens no parlaven i els que ho feien no es comunicaven, sinó que feien un ús del llenguatge de forma molt peculiar, com per exemple a través de la repetició de frases.

Kanner va treballar amb aquests nens durant 20 anys i alguns es van adaptar bé a l'entorn social, encara que persistia la incapacitat per comunicar-se i establir relacions. Dos condicions de la millor adaptació van ser l'adquisició del llenguatge abans dels 5 anys i una capacitat intel·lectual bastant notable.

Primer per estudiar l'autisme van enfocar-lo des d'un punt on el problema era psicogènic, és a dir, que els pares no havien educat bé als fills, o no havien tingut prou mostres d'afecte. Però la falta de recolzament de l'explicació psicogènia de l'autisme va induir a bussejar en les causes biològiques, possibles estructures celebrals danyades.


L'autisme sembla en estreta associació amb trastorns clínics i mèdics però de major importància són les investigacions que apunten cap a una base genètica de l'autisme. La probabilitat de que en el cas de que dos bessons-idèntics pateixin autisme es molt més gran que en el cas dels bessons dizigòtics (derivats de la fecundació in vitro). I la probabilitat que l'autisme es repeteixi en una mateixa família és de 50 a 100 vegades major de lo esperable a atzar.

Els treballs d'epidemiologia i neuropsicologia han demostrat l'estreta correlació de l'autisme amb el retard mental. Les proves neuropsicologies han confirmat també l'existència de pertorbacions cerebrals bastant ben delimitades. Pateixen greus incapacitats en proves relacionades amb la planificació, iniciativa i producció espontània de noves idees.

Els estudis realitzats per Lorna Wing revelen que els símptomes de l'autisme no s'agrupen aleatòriament. Es dóna una triada específica de característiques constitutives que mostren un deteriorament: comunicació, imaginació i socialització.

En la capacitat comunicativa convergeixen fenòmens tan dispars com el mutisme i retard en l'adquisició del llenguatge, així com problemes de comprensió i ús del llenguatge corporal.

La qüestió, però, diu és per què aquestes pertorbacions i només aquestes es presenten juntes. Ella i els seus companys donen una resposta, es tracta d'un mecanisme cognoscitiu de la naturalesa molt complexe i abstracte que podria descriure's en termes cibernètics.

Podem resumint mencionant una de les seves funcions principals, a saber, la capacitat de pensar sobre els pensaments i imaginar l'estat mental d'altres persones. Aquest és el component és el que es troba alterat a l'autisme. 

Alan M. Leslie ha realitzat un model teòric en el qual ens diu que el món no consisteix només en objectes visibles i esdeveniments, que serien captats per representacions de primer ordre, sinó també eh ments invisibles i successos mentals, que requereixen representacions de segon ordre. S'ha de tenir en compte els dos tipus, distingint uns d'altres.

Les representacions de segon ordre serveixen per donar significat a informacions que en si són contradictòries o incongruents. El acte de fingir s'ha d'entendre com la computació d'una relació entre tres termes; la situació real, la imaginària i l'actor que executa la representació. La situació imaginària no rep el mateix tractament que la real. Els nens autistes no comprenen que ningú tingués creences errònies sobre la realitat, a pesar d'estar en la edat mental adequada.

Els autistes presenten una alteració específica en la comprensió dels estats mentals. Careixen del component innat relacionat amb aquesta capacitat. Aquest component té, per exemple, la capacitat de relaxar-se. No pot entendre que els comportaments provinguin d'estats mentals, ni entén que es manipulin creences i actituds.

Tot i que la malaltia és devastadora i incurable, hem d'acceptar que la ment del nen autista no arribarà probablement a desenvolupar la consciència de si mateix.

Anar al extret del llibre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada