Avui he llegit una part d'una tesi sobre el diagnòstic precoç dels TGD que parlava sobre la simptomatologia del trastorn desintegratiu infantil i una pàgina web de psicologia que parlava sobre el mateix trastorn recomanats pel tutor del treball.
La tesi començava dient que aquest trastorn és un trastorn poc freqüent i es defineix per una ràpida regressió neurològica, que acaba la majoria de les vegades amb una simptomatologia autista. Apareix després d'un desenvolupament normal fins als 24 mesos. De totes maneres, pot arribar a ocórrer fins als 10 anys d'edat. Es caracteritza per la pèrdua del llenguatge, habilitats socials, de joc, o motrius que prèviament eren normals i normalment inclou l'aparició de conductes repetitives restrictives, totes típiques de l'autisme. S’associa amb la vessant més severa incloent la pèrdua profunda d'habilitats cognitives creant com a resultat retard mental. Predomina el gènere masculí i l'edat mitjana d'aparició és de 29 mesos.
En nens amb autisme també està ben establert que una regressió clínica pot ocórrer i la majoria de vegades ho fa, als 15 mesos d'edat, però aquesta regressió no hem de confondre-la amb el Trastorn Desintegratiu que apareix més tard.
De totes maneres a vegades resulta molt difícil diferenciar la regressió autista del Trastorn Desintegratiu i la seva clarificació implicaria diferenciar l'edat de l'aparició de l'edat de reconeixement.
La pàgina web iniciava el seu text caracteritzant el Trastorn Desintegratiu Infantil per una marcada regressió en varies àrees de funcionament, després d'almenys 2 anys de desenvolupament normal. És un deteriorament al llarg de varis mesos de funcionament intel·lectual, social i lingüístic en nens de 3 i 4 anys amb funcions prèvies normals.
El TDI s'estableix sobre la base de símptomes que s'ajusten a una edat característica d'aparició. Tenen un inici que varia entre 1 i 9 anys i la majoria es produeixen entre els 3 i 4. Pot ser al llarg de varis mesos o en setmanes o dies.
En alguns casos el nen es mostra inquiet, hiperactiu i ansiós per la pèrdua de les habilitats. El deteriorament porta a un síndrome que és molt similar al trastorn autista, tot i que el retard mental és freqüentment més profund i pronunciat. Amb el temps, aquest deteriorament es fa estable, encara que algunes habilitats es poden recuperar en un grau molt limitat.
Sobre l'origen d'aquest síndrome es desconeix, però s'ha associat a patologies neurològiques, com trastorns convulsius i esclerosis tuberosa.
El diagnòstic diferencial inclou al Trastorn Autista i el Trastorn de Rett. Difereix del Trastorn Autista en que existeix un període de desenvolupament normal fins als 3 o 4 anys. Però després en un transcurs de 6 a 9 mesos hi ha un greu deteriorament de les habilitats i fa que la gravetat de retard mental també sigui més marcada que en el autisme.
En el Trastorn de Rett, el deteriorament és molt més precoç i es donen les típiques estereotipes de les mans, qüestions que no coincideixen amb el TDI.
Pel que fa al tractament, és essencialment igual que el de l'espectre autista, però es necessita un suport molt més actiu.
Vés a la tesi
Vés a la pàgina web
diumenge, 7 d’octubre del 2012
divendres, 5 d’octubre del 2012
Divendres 05 d'Octubre del 2012
Avui divendres he llegit una pàgina web sobre Rett, de l'associació espanyola del Síndrome de Rett.
L'apartat que ens explica què és aquest síndrome està dividit en varies parts. La primera ens el defineix com a tal. Ens diu que el síndrome de Rett és un trastorn neurològic de base genètica descobert pel doctor Andreas Rett de Viena, Àustria al 1966 observant i descrivint 22 nenes alemanyes que no havien aconseguit captar l'atenció d'altres metges.
A finals del 1983 es va publicar en anglès en una revista de gran difusió el primer article sobre el síndrome de Rettque comprenia 35 casos. L'any següent es va dur a terme una conferència a Viena, aportant més dades clíniques i noves dades bioquímiques, fisiològiques i genètiques.
L'associació internacional del Síndrome de Rett va aconseguir que el Dr. Rett examinés 42 nenes que havien sigut diagnosticades com a casos potencials de la malaltia. La major familiaritat amb el síndrome ha donat peu a un millor diagnòstic.
Mentre que Rett va ser el primer en descobrir el síndrome, la malaltia va ser detectada independentment a diverses parts del món. La bibliografia mèdica conté informes de casos de molts grups ètnics per tot el món. La freqüència en que es dóna és de 1:12.000 a 1:15.000 naixements de nenes vives. És característic del sexe femení.
L'apartat que ens explica què és aquest síndrome està dividit en varies parts. La primera ens el defineix com a tal. Ens diu que el síndrome de Rett és un trastorn neurològic de base genètica descobert pel doctor Andreas Rett de Viena, Àustria al 1966 observant i descrivint 22 nenes alemanyes que no havien aconseguit captar l'atenció d'altres metges.
A finals del 1983 es va publicar en anglès en una revista de gran difusió el primer article sobre el síndrome de Rettque comprenia 35 casos. L'any següent es va dur a terme una conferència a Viena, aportant més dades clíniques i noves dades bioquímiques, fisiològiques i genètiques.
L'associació internacional del Síndrome de Rett va aconseguir que el Dr. Rett examinés 42 nenes que havien sigut diagnosticades com a casos potencials de la malaltia. La major familiaritat amb el síndrome ha donat peu a un millor diagnòstic.
Mentre que Rett va ser el primer en descobrir el síndrome, la malaltia va ser detectada independentment a diverses parts del món. La bibliografia mèdica conté informes de casos de molts grups ètnics per tot el món. La freqüència en que es dóna és de 1:12.000 a 1:15.000 naixements de nenes vives. És característic del sexe femení.
El següent apartat ens parla de l'obtenció del diagnòstic, que depèn de la informació sobre les primeres etapes del creixement de la nena i el desenvolupament i avaluació contínua de la historia clínica i l'estat físic i neurològic de la nena. Es disposa de proves de laboratori per confirmar el diagnòstic clínic.
Quan algú pateix aquest síndrome, se li nota una pèrdua de les habilitats adquirides de petita. La nenes seuen imengen amb les mans a l'edat normal, algunes nenes comencen a utilitzar paraules i combinacions senzilles. Moltes comencen a caminar soles dins l'etapa normal d'edat mentre que altres mostren un clar retard per caminar.
Després, però, ve un període d'estancament o regressió, en el qual la nena perd l'ús de les capacitats manuals substituint-les per moviments repetitius de les mans que arriben a ser constant. També es retarda eldesenvolupament intel·lectual i moltes nenes són diagnosticades de forma errònia. El comportament autista disminueix amb l'edat.
Quan algú pateix aquest síndrome, se li nota una pèrdua de les habilitats adquirides de petita. La nenes seuen imengen amb les mans a l'edat normal, algunes nenes comencen a utilitzar paraules i combinacions senzilles. Moltes comencen a caminar soles dins l'etapa normal d'edat mentre que altres mostren un clar retard per caminar.
Després, però, ve un període d'estancament o regressió, en el qual la nena perd l'ús de les capacitats manuals substituint-les per moviments repetitius de les mans que arriben a ser constant. També es retarda eldesenvolupament intel·lectual i moltes nenes són diagnosticades de forma errònia. El comportament autista disminueix amb l'edat.
Un altre apartat interessant d'aquesta pàgina són els estudis evolutius clínics, els quals es divideixen en 4 etapes.
La primera s'inicia dels 6 a 18 i dura mesos i es caracteritza per l'endarreriment del desenvolupament psicomotor i del creixement cefàlic i la disminució de l'interès pel joc.
La segona d'elles comença d'1 a 3 anys i dura d'unes setmanes a mesos i és l'etapa de regressió ràpida, deteriorament del comportament amb la pèrdua de l'ús voluntari de les mans i l'aparició de l'estereotipat.
La tercera té inici de 2 a 10 anys i dura de mesos a anys, i és l'etapa d'estabilització aparent. És caracteritza per un retard mental sever, una regressió dels trets autistes amb milloria de contacte, crisis convulsives, epasticitat(trastorn motor del sistema nerviós), disfuncions respiratòries i estereotips manuals característics.
I la quarta i última té començament després dels 10 anys i dura anys o dècades i es caracteritza pel deteriorament motor tardiu, la pèrdua de la capacitat motora, escoliosis (desviació del raquis que fa que la columna vertebral d'una persona es corbi de costat), atrofia muscular i rigidesa, un síndrome piramidal i extrapiramidal marcats, un retard en el creixement amb absència de llenguatge, una millora del contacte visual, crisis convulsives menys severes i alteracions tròfiques.
La primera s'inicia dels 6 a 18 i dura mesos i es caracteritza per l'endarreriment del desenvolupament psicomotor i del creixement cefàlic i la disminució de l'interès pel joc.
La segona d'elles comença d'1 a 3 anys i dura d'unes setmanes a mesos i és l'etapa de regressió ràpida, deteriorament del comportament amb la pèrdua de l'ús voluntari de les mans i l'aparició de l'estereotipat.
La tercera té inici de 2 a 10 anys i dura de mesos a anys, i és l'etapa d'estabilització aparent. És caracteritza per un retard mental sever, una regressió dels trets autistes amb milloria de contacte, crisis convulsives, epasticitat(trastorn motor del sistema nerviós), disfuncions respiratòries i estereotips manuals característics.
I la quarta i última té començament després dels 10 anys i dura anys o dècades i es caracteritza pel deteriorament motor tardiu, la pèrdua de la capacitat motora, escoliosis (desviació del raquis que fa que la columna vertebral d'una persona es corbi de costat), atrofia muscular i rigidesa, un síndrome piramidal i extrapiramidal marcats, un retard en el creixement amb absència de llenguatge, una millora del contacte visual, crisis convulsives menys severes i alteracions tròfiques.
L'últim apartat ens parla del tractament. Fins ara no existeixen fàrmacs per millorar el Síndrome de Rett, excepte la medicació per a controlar les convulsions.
Recomanen fisioteràpia el més aviat i intensament possible per prevenir malalties que poden sorgir més tard i millorar la mobilitat.
Es creu beneficiós reduir les estereotipades manuals i augmentar l'atenció de la nena i la cerca del contacte visual i important afavorir la marxa i tot moviment voluntari, així com insistir de la importància d'exercicis de reeducació funcional, prestar atenció a la higiene bucal i fer-ho de manera regular. És de gran importància la hidroteràpia i massatge amb xorro subaquàtic.
Vés a la pàgina web
Recomanen fisioteràpia el més aviat i intensament possible per prevenir malalties que poden sorgir més tard i millorar la mobilitat.
Es creu beneficiós reduir les estereotipades manuals i augmentar l'atenció de la nena i la cerca del contacte visual i important afavorir la marxa i tot moviment voluntari, així com insistir de la importància d'exercicis de reeducació funcional, prestar atenció a la higiene bucal i fer-ho de manera regular. És de gran importància la hidroteràpia i massatge amb xorro subaquàtic.
Vés a la pàgina web
dimarts, 2 d’octubre del 2012
Dimarts 2 d'octubre de 2012
Avui dimarts he començat a llegir un article titulat "Coneixem el
síndrome d'Asperger?" escrit per María Carmen Ramírez Serrano de la
federació d'ensenyament d’Andalusia.
Després d'aquesta idea general, es centra en parlar de Hans Asperger, nascut a Àustria i format a Viena en Medicina General, va començar a treballar a la Clínica Pediàtrica Universitària de Viena, on es va interessar per la Pedagogia Curativa, que consisteix en una estratega terapèutica que integra tècniques d'educació especial en la pràctica mèdica.
Aquí va elaborar el que constituiria la seva tesis doctoral publicada al 1944 en la qual descrivia quatre nens amb edats compreses entre sis i onze anys que presentaven com característica comuna una discapacitat per la interacció social.
Asperger, però, va morir sobtadament al 1980 en ple treball clínic i no va ser fins 1981 que Lorna Wing va utilitzar el terme Síndrome d'Asperger en un treball publicat al 1981 que va donar peu a noves investigacions des d'aleshores.
A continuació ens parla del concepte i comença definint el Síndrome d'Asperger com un trastorn sever del desenvolupament, un trastorn neuro-biològic en el qual existeixen desviacions o anormalitats en els següents aspectes del desenvolupament:
- Connexions i habilitats socials.
- Ús del llenguatge amb fi comunicatiu.
- Característiques de comportament relacionades amb trets repetitius.
- Interessos limitats.
- Mal funcionament motor en la majoria de casos.
Els nens tenen greus i cròniques incapacitats en lo social, conductual i comunicacional. Algunes característiques poden ser:- Inhabilitat social i dificultat per establir relacions amb els demés.
- No té consciència dels sentiments i emocions dels altres.
- Amb dificultats per portar un ritme de conversa normal.
- Literal en el llenguatge i comprensió.
- Sensible a sorolls, colors, llums, olors o sabors forts.
- Fixació en un tema o objectiu, del qual es fan molts cops experts.
- Físicament maldestre en esports.
- Incapacitat per fer i mantenir amics de la mateixa edat.
Una persona que pateix el trastorn té un aspecte i intel·ligència normal, però té un estil cognitiu diferent. El seu pensament és lògic, concret i hiperrealista. La seva discapacitat no és evident, només es manifesta a nivell de comportament social.
Després d'aquesta idea general, es centra en parlar de Hans Asperger, nascut a Àustria i format a Viena en Medicina General, va començar a treballar a la Clínica Pediàtrica Universitària de Viena, on es va interessar per la Pedagogia Curativa, que consisteix en una estratega terapèutica que integra tècniques d'educació especial en la pràctica mèdica.
Aquí va elaborar el que constituiria la seva tesis doctoral publicada al 1944 en la qual descrivia quatre nens amb edats compreses entre sis i onze anys que presentaven com característica comuna una discapacitat per la interacció social.
Asperger, però, va morir sobtadament al 1980 en ple treball clínic i no va ser fins 1981 que Lorna Wing va utilitzar el terme Síndrome d'Asperger en un treball publicat al 1981 que va donar peu a noves investigacions des d'aleshores.
A continuació ens parla del concepte i comença definint el Síndrome d'Asperger com un trastorn sever del desenvolupament, un trastorn neuro-biològic en el qual existeixen desviacions o anormalitats en els següents aspectes del desenvolupament:
- Connexions i habilitats socials.
- Ús del llenguatge amb fi comunicatiu.
- Característiques de comportament relacionades amb trets repetitius.
- Interessos limitats.
- Mal funcionament motor en la majoria de casos.
Els nens tenen greus i cròniques incapacitats en lo social, conductual i comunicacional. Algunes característiques poden ser:- Inhabilitat social i dificultat per establir relacions amb els demés.
- No té consciència dels sentiments i emocions dels altres.
- Amb dificultats per portar un ritme de conversa normal.
- Literal en el llenguatge i comprensió.
- Sensible a sorolls, colors, llums, olors o sabors forts.
- Fixació en un tema o objectiu, del qual es fan molts cops experts.
- Físicament maldestre en esports.
- Incapacitat per fer i mantenir amics de la mateixa edat.
Una persona que pateix el trastorn té un aspecte i intel·ligència normal, però té un estil cognitiu diferent. El seu pensament és lògic, concret i hiperrealista. La seva discapacitat no és evident, només es manifesta a nivell de comportament social.
diumenge, 30 de setembre del 2012
Diumenge 30 de setembre del 2012
Avui diumenge he llegit 2 articles de diari que parlaven sobre el síndrome d'Asperger.
El primer és de l'avui, una entrevista a la psicòloga Maristany, especialitzada en el Síndrome d'Asperger, que afecta a 6 de cada 10.000 de nens al món.
Primer, ens defineix el síndrome d'Asperger com un trastorn del desenvolupament present al naixement de la persona i que avança a mesura que el nen creix.
Seguidament, ens defineix a aquests nens com a nens amb una intel·ligència normal o superior que tenen dificultats d'interacció, comunicació i simbolització. Entenen el món d'una altra manera i això dificulta les relacions amb les persones i l'entorn.
A continuació, ens parla de la importància del diagnòstic precoç, ja que ajuda a tractar-ho com més abans possible i reduir els símptomes al mínim, i també de que no hi ha tractament mèdic, sinò psicopedagògic.
Per finalitzar, ens esmenta el paper important que tenen les associacions de pares, ja que són les que empenyen la majoria de les investigacions.
El segon és d'un nen, Ivan que pateix el síndrome d'Asperger i ens parla d'ell sent conscient de que el pateix, i de les seves dificultats, però també dels aventatges, com, per exemple, l'aportació d'un nou punt de vista des del qual veure el món. Segons ell, el nen que pateix aquest síndrome es centra en coses que la majoria de l'altre gent no ho faria, i això és un punt positiu, ja que pot portar a l'innovació. "Nosotros nos centramos en temas en los que muy poca gente lo haría"
Feina realitzada dissabte 29 de setembre
divendres, 28 de setembre del 2012
Dijous 27 i divendres 28 de setembre de 2012
Entre ahir i avui he llegit els criteris per diagnosticar nens amb TGD i he fet un resum del més important:
Diagnòstic del trastorn autista
- En el trastorn autista, s'ha de complir dels següents símptomes com a mínim 2 del 1 i 1 del dos i tres.
2. Alteració de la comunicació - Retard o absència del desenvolupament del llenguatge oral i els que el desenvolupen tenen una alteració important de la capacitat per iniciar o mantenir una conversa, utilitza el llenguatge repetitivament i estereotipadament i no realitzen jocs realistes espontanis.
3. Patrons de comportament, interessos i activitats restringides - Preocupació per patrons estereotipats i restrictius d'interès, adhesió inflexible a rutines, manierismes motors estereotipats i repetitius i preocupació per parts d'objectes.
- El nen autista ha de presentar un retard o funcionament anormal en la interacció social, llenguatge o joc simbòlic o imaginatiu.
- L'autisme no s'explica millor per la presència d'un Síndrome de Rett o TDI.
Diagnòstic del trastorn de Rett.
- Ha de presentar totes les característiques següents:
- Desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normal.
- Desenvolupament psicomotor aparentment normal durant els primers 5 mesos.
- Circumferència cranial normal en el naixement.
- Aparició d'aquestes característiques després del període de desenvolupament normal.
- Desacceleració del creixement cranial (5-48 mesos)
- Pèrdua de la implicació social.
- Mala coordinació.
- Desenvolupament del llenguatge afectat.
Diagnòstic del trastorn desintegratiu infantil
- Desenvolupament aparentment normal durant per lo menys els primers 2 anys posteriors al naixement.
- Pèrdua d'habilitats prèviament adquirides (abans dels 10 anys d'edat) en almenys dos de les àrees següents:
1. Llenguatge expressiu o receptiu.
2. Habilitats socials o comportament adaptatiu.
3. Control intestinal o vesical.
4. Joc.
5. Habilitats motores.
- Anormalitats en 2 de les següents àrees com a mínim:
1. Alteració de la interacció social.
2. Alteracions de la comunicació.
3. Patrons de comportament, interessos i activitats restrictius, repetitius i estereotipats.
El trastorn no s'explica millor per un altre TGD o esquizofrènia.
Diagnòstic del trastorn d'Asperger
- Les dues primeres condicions que han de complir els nens que pateixen Asperger, són les corresponents a l'autisme pel que fa a l'alteració de la interacció social i els patrons de comportament, interessos i activitats restrictius, repetitius i estereotipats, també complint 2 i 1 característica respectivament de cada un dels apartats.
- El trastorn causa una pèrdua significativa de l'activitat social, laboral i altres.
- No hi ha retard general del llenguatge significatiu.
- No hi ha retard del desenvolupament cognoscitiu ni del desenvolupament d'habilitats d'autoajuda, comportament adaptatiu i curiositat per l'ambient durant la infància.
- No compleix els criteris d'un altre TGD ni esquizofrènia.
dimarts, 25 de setembre del 2012
Dimarts 25 de setembre de 2012
Avui dimarts he seguit amb el recomanat per la tutora, i he llegit un text sobre l'autisme i els TGD de l'AFATD, l'associació de Familiars amb TGD de Catalunya Central.
A l'inici ens parla sobre l'autisme com un trastorn d'origen neurològic i que apareix generalment durant els tres primers anys de vida. Ens diu que té unes característiques comunes com pot ser la manca de relacions, llenguatge, i desviacions en la rapidesa del desenvolupament.
A més, la resistència al canvi i els interessos restringits infereixen en l'interacció amb les persones i l'ambient.
A continuació ens parla dels trastorns generalitzats del desenvolupament, que tenen traçats de l'autisme però és a escala més general. L'essència de les alteracions clíniques és la mateixa.
Un dels trastorns més coneguts a banda de l'autisme és el Síndrome d'Asperger, que es diferencia del primer perquè presenta un nivell de llenguatge i comunicació més alt, així com un CI normal o superior a la mitja dels nens que el pateixen. Els costa l'ús del llenguatge col·loquial i tenen una manca de reciprocitat social o emocional.
Un altre és el Síndrome de Rett, que afecta només a les noies i que provoca retard en el creixement cefàlic, una afectació motora important i retard mental.
Finalment ens esmenta altres trastorns del desenvolupament que són el trastorn desintegratiu infantil i els trastorns generalitzats del desenvolupament no especificats.
A l'inici ens parla sobre l'autisme com un trastorn d'origen neurològic i que apareix generalment durant els tres primers anys de vida. Ens diu que té unes característiques comunes com pot ser la manca de relacions, llenguatge, i desviacions en la rapidesa del desenvolupament.
A més, la resistència al canvi i els interessos restringits infereixen en l'interacció amb les persones i l'ambient.
A continuació ens parla dels trastorns generalitzats del desenvolupament, que tenen traçats de l'autisme però és a escala més general. L'essència de les alteracions clíniques és la mateixa.
Un dels trastorns més coneguts a banda de l'autisme és el Síndrome d'Asperger, que es diferencia del primer perquè presenta un nivell de llenguatge i comunicació més alt, així com un CI normal o superior a la mitja dels nens que el pateixen. Els costa l'ús del llenguatge col·loquial i tenen una manca de reciprocitat social o emocional.
Un altre és el Síndrome de Rett, que afecta només a les noies i que provoca retard en el creixement cefàlic, una afectació motora important i retard mental.
Finalment ens esmenta altres trastorns del desenvolupament que són el trastorn desintegratiu infantil i els trastorns generalitzats del desenvolupament no especificats.
dilluns, 24 de setembre del 2012
Dilluns 24 de setembre de 2012
Avui dilluns he començat amb la lectura recomanada per la tutora. Per començar, he llegit un text sobre les característiques del TGD del qual ara en faré un resum.
A l'inici fa una introducció als TGD, la qual ens diu que es tracta d'un conjunt de trastorns caracteritzats per retards i alteracions qualitatives en el
desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació, així
com un repertori repetitiu, estereotipat i restrictiu de conductes,
interessos i activitats.
Els TGD engloben molts trastorns, dels quals en formen part els següents: Autisme Infantil, Autisme atípic, Síndrome de Rett, Altres trastorns
desintegradors de la Infància, Trastorn hipercinètics amb retard mental i
moviments estereotipats, Síndrome d'Asperger, Altres Trastorns
Generalitzats del desenvolupament i Trastorn generalitzat del
desenvolupament sense especificar.
Es mostra un panorama molt heterogeni, però tots tenen unes característiques comunes com l'alteració en la capacitat per establir relacions socials, l'absència
d'empatia i el desenvolupament d'un repertori conductual estereotipat i
limitat només a certes àrees del seu interès.
És important distingir el TGD típic, que és aquell que es dóna abans dels 3 anys i l'atípic, que inicia els símptomes als 3 anys.
Una altra dada curiosa sobre el TGD és que afecta més als nois que a les noies, però en aquestes causa un major impacte.
Al voltant de 4 a 7 de cada 10.000 nens pateixen TGD.
A continuació ens parla de l'etiologia, que tot i que és desconeguda, hi ha factors de risc, que és possible que la seva confluència s'acosti a l'origen.
Els factors de risc són la influència de factors genètics, que ha estat demostrada en estudis en bessons monozigòtics, les infeccions víriques, les més comunes la rubèola, la toxoplasmosi, la sífilis i la varicila en el primer mes d'embaràs, les complicacions durant el part, com la hipòxia, isquèmia i l'hemorràgia intracranial que afecten sobretot a fetus de baix pes, i l'exposició i maneig de productes químics, es va demostrar en els estudis de M. Konstantereas el 1986 que els pares que manejaven productes químics tenien més possibilitats de que el nen patís TGD.
Per últim ens parla dels símptomes i signes del TGD i ens diu que presenta una variabilitat evident, a causa de la gran variabilitat de TGD que hi ha. Les àrees en que els nens pateixen un dèficit significatiu són:
- Consciència i orientació: La consciència es troba molt limitada per les mancances cognitives i l'orientació temporal-especial respecte si mateix és molt limitada.
- Atenció i memòria: L'atenció es troba dispersa i es selectiva per àrees d'interès i la memòria funciona de forma irregular influenciada per l'interès del nen en l'activitat.
- Capacitat intel·lectual: Al voltant d'un 40% dels nens amb TGD tenen retard mental. S'obtenen resultats molt pobres en les escales de Comprensió en les quals ha d'integrar i processar la informació.
- Afectivitat i comportament social: Solen evitar les mostres d'afecte, tot i que poden arribar a desenvolupar-les envers la seva família o amics íntims no tindran mai la capacitat de transportar-ho a l'entorn social.
- Llenguatge i pensament: El llenguatge sol costar d'assolir als nens que pateixen TGD, hi ha que mai arriben a parlar. Els nens que tenen un CI igual o superior a la mitja, desenvolupen aquesta àrea però no entendran res que surti fóra del context preestablert, com per exemple les metàfores, ironia o sarcasme.
- Sensopercepció: La informació que els arriba als òrgans també és diferent. El llindar de dolor és molt alt i poden disparar una alegria incontrolable escoltant música.
Alguns nens poden passar molt de temps tocant amb les mans una determinada textura o fer estereotípies amb objectes o parts d'ell. La sensació de tocar diferents superfícies amb els peus descalços sol
resultar de gran interès per a ells sentint probablement sensacions
plaents difícils de comprendre per a nosaltres.
divendres, 21 de setembre del 2012
Divendres 21 de setembre de 2012
Avui m'he llegit un troç del llibre sobre l'autisme de la Uta Frith.
Començava esmentant l'imatge estereotipada de l'autisme; la del nen encantador protegida per una campana de cristall. No existeix cap barrera invisible, ja que per molts mètodes que s'han realitzat per eliminar-la no han donat resultat, així que ens convida a replantejar-nos abandonar aquesta imatge i tracta de formar una idea real de la ment dels autistes.
Per tal de fer-ho, ens introdueix a resultats d'investigacions que diuen que els autistes no viuen en un món intern d'especial riquesa, són víctimes d'una alteració biològica causant de que la seva ment difereixi molt de la dels individus normals, però no tenen perquè no mostrar relacions afectives.
Per fer-nos una idea de l'autisme no ens podem posar a la seva pell com ho podríem fer amb un cec, ja que la ceguera es deu a alteracions perifèriques i l'autisme a una pertorbació dels nivells superiors dels processos cognitius. La malaltia persisteix tota la vida però es pot avançar molt a través d'una educació compensadora.
L'autisme és una malaltia estudiada per primer cop per Kanner, que va publicar el seu article clàssic al 1943, després d'observar a 11 nens que van semblar formar un grup diferenciat i homogeni, amb unes característiques en comú; preferència per l'aïllament, insistència en activitats conegudes, gust per les rutines elaborades i certes habilitats.
Després d'un estudi amb Donald, va descobrir que el nen no mostrava atenció a la gent del seu voltant. Altres nens no parlaven i els que ho feien no es comunicaven, sinó que feien un ús del llenguatge de forma molt peculiar, com per exemple a través de la repetició de frases.
Kanner va treballar amb aquests nens durant 20 anys i alguns es van adaptar bé a l'entorn social, encara que persistia la incapacitat per comunicar-se i establir relacions. Dos condicions de la millor adaptació van ser l'adquisició del llenguatge abans dels 5 anys i una capacitat intel·lectual bastant notable.
Primer per estudiar l'autisme van enfocar-lo des d'un punt on el problema era psicogènic, és a dir, que els pares no havien educat bé als fills, o no havien tingut prou mostres d'afecte. Però la falta de recolzament de l'explicació psicogènia de l'autisme va induir a bussejar en les causes biològiques, possibles estructures celebrals danyades.
L'autisme sembla en estreta associació amb trastorns clínics i mèdics però de major importància són les investigacions que apunten cap a una base genètica de l'autisme. La probabilitat de que en el cas de que dos bessons-idèntics pateixin autisme es molt més gran que en el cas dels bessons dizigòtics (derivats de la fecundació in vitro). I la probabilitat que l'autisme es repeteixi en una mateixa família és de 50 a 100 vegades major de lo esperable a atzar.
Els treballs d'epidemiologia i neuropsicologia han demostrat l'estreta correlació de l'autisme amb el retard mental. Les proves neuropsicologies han confirmat també l'existència de pertorbacions cerebrals bastant ben delimitades. Pateixen greus incapacitats en proves relacionades amb la planificació, iniciativa i producció espontània de noves idees.
Els estudis realitzats per Lorna Wing revelen que els símptomes de l'autisme no s'agrupen aleatòriament. Es dóna una triada específica de característiques constitutives que mostren un deteriorament: comunicació, imaginació i socialització.
En la capacitat comunicativa convergeixen fenòmens tan dispars com el mutisme i retard en l'adquisició del llenguatge, així com problemes de comprensió i ús del llenguatge corporal.
La qüestió, però, diu és per què aquestes pertorbacions i només aquestes es presenten juntes. Ella i els seus companys donen una resposta, es tracta d'un mecanisme cognoscitiu de la naturalesa molt complexe i abstracte que podria descriure's en termes cibernètics.
Podem resumint mencionant una de les seves funcions principals, a saber, la capacitat de pensar sobre els pensaments i imaginar l'estat mental d'altres persones. Aquest és el component és el que es troba alterat a l'autisme.
Començava esmentant l'imatge estereotipada de l'autisme; la del nen encantador protegida per una campana de cristall. No existeix cap barrera invisible, ja que per molts mètodes que s'han realitzat per eliminar-la no han donat resultat, així que ens convida a replantejar-nos abandonar aquesta imatge i tracta de formar una idea real de la ment dels autistes.
Per tal de fer-ho, ens introdueix a resultats d'investigacions que diuen que els autistes no viuen en un món intern d'especial riquesa, són víctimes d'una alteració biològica causant de que la seva ment difereixi molt de la dels individus normals, però no tenen perquè no mostrar relacions afectives.
Per fer-nos una idea de l'autisme no ens podem posar a la seva pell com ho podríem fer amb un cec, ja que la ceguera es deu a alteracions perifèriques i l'autisme a una pertorbació dels nivells superiors dels processos cognitius. La malaltia persisteix tota la vida però es pot avançar molt a través d'una educació compensadora.
L'autisme és una malaltia estudiada per primer cop per Kanner, que va publicar el seu article clàssic al 1943, després d'observar a 11 nens que van semblar formar un grup diferenciat i homogeni, amb unes característiques en comú; preferència per l'aïllament, insistència en activitats conegudes, gust per les rutines elaborades i certes habilitats.
Després d'un estudi amb Donald, va descobrir que el nen no mostrava atenció a la gent del seu voltant. Altres nens no parlaven i els que ho feien no es comunicaven, sinó que feien un ús del llenguatge de forma molt peculiar, com per exemple a través de la repetició de frases.
Kanner va treballar amb aquests nens durant 20 anys i alguns es van adaptar bé a l'entorn social, encara que persistia la incapacitat per comunicar-se i establir relacions. Dos condicions de la millor adaptació van ser l'adquisició del llenguatge abans dels 5 anys i una capacitat intel·lectual bastant notable.
Primer per estudiar l'autisme van enfocar-lo des d'un punt on el problema era psicogènic, és a dir, que els pares no havien educat bé als fills, o no havien tingut prou mostres d'afecte. Però la falta de recolzament de l'explicació psicogènia de l'autisme va induir a bussejar en les causes biològiques, possibles estructures celebrals danyades.
L'autisme sembla en estreta associació amb trastorns clínics i mèdics però de major importància són les investigacions que apunten cap a una base genètica de l'autisme. La probabilitat de que en el cas de que dos bessons-idèntics pateixin autisme es molt més gran que en el cas dels bessons dizigòtics (derivats de la fecundació in vitro). I la probabilitat que l'autisme es repeteixi en una mateixa família és de 50 a 100 vegades major de lo esperable a atzar.
Els treballs d'epidemiologia i neuropsicologia han demostrat l'estreta correlació de l'autisme amb el retard mental. Les proves neuropsicologies han confirmat també l'existència de pertorbacions cerebrals bastant ben delimitades. Pateixen greus incapacitats en proves relacionades amb la planificació, iniciativa i producció espontània de noves idees.
Els estudis realitzats per Lorna Wing revelen que els símptomes de l'autisme no s'agrupen aleatòriament. Es dóna una triada específica de característiques constitutives que mostren un deteriorament: comunicació, imaginació i socialització.
En la capacitat comunicativa convergeixen fenòmens tan dispars com el mutisme i retard en l'adquisició del llenguatge, així com problemes de comprensió i ús del llenguatge corporal.
La qüestió, però, diu és per què aquestes pertorbacions i només aquestes es presenten juntes. Ella i els seus companys donen una resposta, es tracta d'un mecanisme cognoscitiu de la naturalesa molt complexe i abstracte que podria descriure's en termes cibernètics.
Podem resumint mencionant una de les seves funcions principals, a saber, la capacitat de pensar sobre els pensaments i imaginar l'estat mental d'altres persones. Aquest és el component és el que es troba alterat a l'autisme.
Alan M. Leslie
ha realitzat un model teòric en el qual ens diu que el món no
consisteix només en objectes visibles i esdeveniments, que serien
captats per representacions de primer ordre, sinó també eh ments invisibles i successos mentals, que requereixen representacions de segon ordre. S'ha de tenir en compte els dos tipus, distingint uns d'altres.
Les representacions de segon ordre serveixen per donar significat a informacions que en si són contradictòries o incongruents. El acte de fingir s'ha d'entendre com la computació d'una relació entre tres termes; la situació real, la imaginària i l'actor que executa la representació. La situació imaginària no rep el mateix tractament que la real. Els nens autistes no comprenen que ningú tingués creences errònies sobre la realitat, a pesar d'estar en la edat mental adequada.
Els autistes presenten una alteració específica en la comprensió dels estats mentals. Careixen del component innat relacionat amb aquesta capacitat. Aquest component té, per exemple, la capacitat de relaxar-se. No pot entendre que els comportaments provinguin d'estats mentals, ni entén que es manipulin creences i actituds.
Tot i que la malaltia és devastadora i incurable, hem d'acceptar que la ment del nen autista no arribarà probablement a desenvolupar la consciència de si mateix.
Les representacions de segon ordre serveixen per donar significat a informacions que en si són contradictòries o incongruents. El acte de fingir s'ha d'entendre com la computació d'una relació entre tres termes; la situació real, la imaginària i l'actor que executa la representació. La situació imaginària no rep el mateix tractament que la real. Els nens autistes no comprenen que ningú tingués creences errònies sobre la realitat, a pesar d'estar en la edat mental adequada.
Els autistes presenten una alteració específica en la comprensió dels estats mentals. Careixen del component innat relacionat amb aquesta capacitat. Aquest component té, per exemple, la capacitat de relaxar-se. No pot entendre que els comportaments provinguin d'estats mentals, ni entén que es manipulin creences i actituds.
Tot i que la malaltia és devastadora i incurable, hem d'acceptar que la ment del nen autista no arribarà probablement a desenvolupar la consciència de si mateix.
dimecres, 19 de setembre del 2012
Dimecres 19 de setembre del 2012
Avui dimecres he llegit una altre tesi, aquest cop sobre els riscos
pre-, peri- i neonatals en una mostra de mares de fills amb trastorn
generalitzat del desenvolupament de Santiago López Gómez, Rosa María
Rivas Torres i Eva María Taboada Ares de la universitat de Santiago de
Compostela.
La tesi comença definint l'objectiu, que és aclarir els riscos biològics, sobretot els pregestacionals, seguits dels perigestacionals a tenir TGD.
A continuació ens fa una breu introducció sobre els TGD, i ens diu que fan referència a pertorbacions neuropsicològiques caracteritzades que afecten a tres àrees principals del desenvolupament, la interacció social, el llenguatge i comunicació i els interessos, comportaments i activitats. Inclouen els següents tipus: el trastorn autista, el trastorn de Rett, el trastorn desintegratiu infantil, el trastorn d'Asperger i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (American Psychiatric Association [APA], 2002)
L'etiologia d'aquests trastorns és desconeguda, encara que s'accepta que, diverses causes de naturalesa biològica, com la genètica, neurològica, metabòlica, ambiental, perinatal etc. que provenen del entorn i constitució personal, interactuen per desencadenar els TGD.
Hi ha moltes teories avui dia, però la que ha cobrat gran importància i que s'està investigant més activament són les genètiques, encara que està sent molt criticada. Altres hipòtesi, que podrien considerar-se des d'una perspectiva neurocognitiva, relacionen, a diferents nivells, l’absència d’empatia, els dèficits metarrepresentacionals, la falta d'atribució als estats dels altres, i els dèficits en els mecanisme d'organització i regulació cortical i de les funcions executives cerebrals com causa fonamental dels TGD.
Sota aquesta perspectiva, s'ha evidenciat que l’embaràs, el part i inclús les complicacions neonatals, poden actuar des de diversos fronts, incrementant el risc dels TGD (Glasson et al., 2004; Stein, Weizman, Ring i Barak, 2006; Wilkerson, Volpe, Dean i Titus, 2002). Ara bé, els factors trobats fins el moment no senyalen una relació directa entre els TGD i un historial de risc perinatal, de manera que els factors de risc trobats no permeten una interpretació clara dels processos patològics de la naturalesa perinatal implicats als TGD.
Seguidament, ens mostra el mètode i resultat d'una investigació de 93 mares biològiques de fills amb diagnòstic de TGD per estudiar la presència de riscos pre-, peri- i neonatals.
Com a conclusió de l'estudi extreu que els tres subgrups es comporten com una mateixa mostra de població en les dimensions intrapart, neonatal i sociodemogràfica, ja que no hi ha mostra de diferencies significatives. Però, en les dimensions pregestacional, perigestacional i psicosocial si es troben diferència. En aquest sentit, cinc ítems van tenir una significança de 50% o més.
Excepte l'apartat de malnutrició/anorèxia durant l’embaràs, en el qual es mostrà superior el TGD no especificat en la resta dels ítems el risc d'Asperger era molt més alt, seguit del TGD no especificat. El trastorn autista va ser el que menys freqüències de risc va experimentar.
Els resultats de l'estudi s'han de saber utilitzar, ja que els riscos no impliquen una causa directa respecte l'origen del TGD. L'estudi és un intent de descriure els possibles factors associats als mateixos i de reconèixer la multicausalitat.
Vés a la tesi
La tesi comença definint l'objectiu, que és aclarir els riscos biològics, sobretot els pregestacionals, seguits dels perigestacionals a tenir TGD.
A continuació ens fa una breu introducció sobre els TGD, i ens diu que fan referència a pertorbacions neuropsicològiques caracteritzades que afecten a tres àrees principals del desenvolupament, la interacció social, el llenguatge i comunicació i els interessos, comportaments i activitats. Inclouen els següents tipus: el trastorn autista, el trastorn de Rett, el trastorn desintegratiu infantil, el trastorn d'Asperger i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (American Psychiatric Association [APA], 2002)
L'etiologia d'aquests trastorns és desconeguda, encara que s'accepta que, diverses causes de naturalesa biològica, com la genètica, neurològica, metabòlica, ambiental, perinatal etc. que provenen del entorn i constitució personal, interactuen per desencadenar els TGD.
Hi ha moltes teories avui dia, però la que ha cobrat gran importància i que s'està investigant més activament són les genètiques, encara que està sent molt criticada. Altres hipòtesi, que podrien considerar-se des d'una perspectiva neurocognitiva, relacionen, a diferents nivells, l’absència d’empatia, els dèficits metarrepresentacionals, la falta d'atribució als estats dels altres, i els dèficits en els mecanisme d'organització i regulació cortical i de les funcions executives cerebrals com causa fonamental dels TGD.
Sota aquesta perspectiva, s'ha evidenciat que l’embaràs, el part i inclús les complicacions neonatals, poden actuar des de diversos fronts, incrementant el risc dels TGD (Glasson et al., 2004; Stein, Weizman, Ring i Barak, 2006; Wilkerson, Volpe, Dean i Titus, 2002). Ara bé, els factors trobats fins el moment no senyalen una relació directa entre els TGD i un historial de risc perinatal, de manera que els factors de risc trobats no permeten una interpretació clara dels processos patològics de la naturalesa perinatal implicats als TGD.
Seguidament, ens mostra el mètode i resultat d'una investigació de 93 mares biològiques de fills amb diagnòstic de TGD per estudiar la presència de riscos pre-, peri- i neonatals.
Com a conclusió de l'estudi extreu que els tres subgrups es comporten com una mateixa mostra de població en les dimensions intrapart, neonatal i sociodemogràfica, ja que no hi ha mostra de diferencies significatives. Però, en les dimensions pregestacional, perigestacional i psicosocial si es troben diferència. En aquest sentit, cinc ítems van tenir una significança de 50% o més.
Excepte l'apartat de malnutrició/anorèxia durant l’embaràs, en el qual es mostrà superior el TGD no especificat en la resta dels ítems el risc d'Asperger era molt més alt, seguit del TGD no especificat. El trastorn autista va ser el que menys freqüències de risc va experimentar.
Els resultats de l'estudi s'han de saber utilitzar, ja que els riscos no impliquen una causa directa respecte l'origen del TGD. L'estudi és un intent de descriure els possibles factors associats als mateixos i de reconèixer la multicausalitat.
Vés a la tesi
dimarts, 18 de setembre del 2012
Dimarts 18 de setembre del 2012
És el primer dia, i per tant estreno el blog. Aquí podreu veure la meva
evolució amb el treball i la recerca que faig dia a dia.
Avui he llegit una tesi de la qual us deixo un petit resum:
La tesi era de María Montgragüe García-Mateos, dirigida per la doctora María Ángeles Mayor Cinca de la Universitat de Salamanca.
Aquesta tesi ens parla dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Com a introducció, ens els presenta a través de Riviere, que al 2007 va definir el trastorn en base a tres dimensions que han d'aparèixer de forma conjunta per ser considerat com a tal: Un trastorn qualitatiu de la interacció social, alteracions en la comunicació i el llenguatge i una falta de flexibilitat cognitiva i conductual que s'observa en la presència d'un repertori restringit d'interessos i activitats.
Per considerar que un nen té un trastorn generalitzat, es segueixen diferents mètodes però el més utilitzat és la classificació de la DSM-IV, i a continuació a la tesi apareix un esquema de la definició de trastorn autista (Síndrome de Kanner) i Síndrome de Rett, en base a les característiques universals. Però ens diu que Riviere prefereix no utilitzar els criteris amb els que pateixen Trastorn d'Asperger, ja que hi ha per ell insuficiència respecta la caracterització lingüística. El seu desacord es basava en la seva afirmació que hi havia retard en el desenvolupament del llenguatge (més tardi i anòmal), amb dificultats pragmàtiques clares per ser massa "correcte i formal".
Un nen amb autisme per tant, ha de complir sis o més manifestacions d'un conjunt de trastorns de la relació, comunicació i flexibilitat. Complint-se com a mínim dos elements del primer i un de cada un dels dos posteriors.
Abans dels tres anys, s'ha de produir alteracions o retard en una de aquestes tres àrees: Interacció social, ús comunicatiu del llenguatge o joc simbòlic.
El trastorn no s'explica millor per un Síndrome de Rett o trastorn desintegratiu de la infantesa.
1- Trastorn qualitatiu de la relació.
- Trastorn en conductes de relació no verbal.
- Incapacitat per desenvolupar relacions adequades al nivell evolutiu.
- Absència de conductes espontànies.
- Desenvolupament de empatia.
2- Trastorn qualitatiu de la comunicació.
- Retard o absència completa del desenvolupament del llenguatge oral.
- Amb parla adequada, trastorn en la capacitat d'iniciar i mantenir converses.
- Ús estereotipat o repetitiu del llenguatge.
- Falta de joc de ficció espontani i variat.
3- Patrons de conducta, interès o activitat restrictius, repetitius i estereotipats.
- Preocupació excessiva per un focus d'interès.
- Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics i no funcionals.
- Estereotípies motores repetitives.
- Preocupació persistent per parts d'objectes.
Seguidament ens parla del Síndrome de Rett, que té els següents símptomes:
1- Presència de totes les característiques següents:
- Desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normals.
- Desenvolupament psicomotor aparentment normal en els primers 5 mesos de vida
- Perímetre cefàlic normal en el naixement
2- Aparició de les característiques següents després d'un desenvolupament primari normal.
- Desacceleració del creixement cefàlic dels 5 als 48 mesos.
- Pèrdua, entre els 5 i 30 mesos, d'accions propositives adquirides prèviament.
- Pèrdua de la relació social al principi del trastorn.
- Aparició de moviments poc coordinats de tronc o deambulació.
- Deficiència greu del llenguatge expressiu i receptiu i retard psicomotor greu.
Respecte el trastorn d'Asperger, alguns autors el caracteritzen per ser "autistes de nivell intel·lectual i lingüístic alt" diferenciant-se en:
- Que els nens i adults amb síndrome d'Asperger no presenten deficiències en l'estructura del llenguatge.
- Els nens i adults amb síndrome d'Asperger presenten una intel·ligència normal, però amb peculiaritats d'aprenentatge.
Per finalitzar, com a diferenciadors ens diu que Riviere ressalta que l'autisme s’associa amb retard mental en un 75% dels casos presentant alteracions lingüístiques i de la comunicació en totes les dimensions. Es diferencia, principalment, del Síndrome d'Asperger en que aquest últim presenta coeficients intel·lectuals normals amb limitacions pragmàtiques i prosòdiques i del Trastorn de Rett en que aquest apareix només en nenes per ser una mutació genètica del cromosoma X, per associar-se sempre d'un nivell sever o profund de retard mental.
Anar a la tesi
Avui he llegit una tesi de la qual us deixo un petit resum:
La tesi era de María Montgragüe García-Mateos, dirigida per la doctora María Ángeles Mayor Cinca de la Universitat de Salamanca.
Aquesta tesi ens parla dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Com a introducció, ens els presenta a través de Riviere, que al 2007 va definir el trastorn en base a tres dimensions que han d'aparèixer de forma conjunta per ser considerat com a tal: Un trastorn qualitatiu de la interacció social, alteracions en la comunicació i el llenguatge i una falta de flexibilitat cognitiva i conductual que s'observa en la presència d'un repertori restringit d'interessos i activitats.
Per considerar que un nen té un trastorn generalitzat, es segueixen diferents mètodes però el més utilitzat és la classificació de la DSM-IV, i a continuació a la tesi apareix un esquema de la definició de trastorn autista (Síndrome de Kanner) i Síndrome de Rett, en base a les característiques universals. Però ens diu que Riviere prefereix no utilitzar els criteris amb els que pateixen Trastorn d'Asperger, ja que hi ha per ell insuficiència respecta la caracterització lingüística. El seu desacord es basava en la seva afirmació que hi havia retard en el desenvolupament del llenguatge (més tardi i anòmal), amb dificultats pragmàtiques clares per ser massa "correcte i formal".
Un nen amb autisme per tant, ha de complir sis o més manifestacions d'un conjunt de trastorns de la relació, comunicació i flexibilitat. Complint-se com a mínim dos elements del primer i un de cada un dels dos posteriors.
Abans dels tres anys, s'ha de produir alteracions o retard en una de aquestes tres àrees: Interacció social, ús comunicatiu del llenguatge o joc simbòlic.
El trastorn no s'explica millor per un Síndrome de Rett o trastorn desintegratiu de la infantesa.
1- Trastorn qualitatiu de la relació.
- Trastorn en conductes de relació no verbal.
- Incapacitat per desenvolupar relacions adequades al nivell evolutiu.
- Absència de conductes espontànies.
- Desenvolupament de empatia.
2- Trastorn qualitatiu de la comunicació.
- Retard o absència completa del desenvolupament del llenguatge oral.
- Amb parla adequada, trastorn en la capacitat d'iniciar i mantenir converses.
- Ús estereotipat o repetitiu del llenguatge.
- Falta de joc de ficció espontani i variat.
3- Patrons de conducta, interès o activitat restrictius, repetitius i estereotipats.
- Preocupació excessiva per un focus d'interès.
- Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics i no funcionals.
- Estereotípies motores repetitives.
- Preocupació persistent per parts d'objectes.
Seguidament ens parla del Síndrome de Rett, que té els següents símptomes:
1- Presència de totes les característiques següents:
- Desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normals.
- Desenvolupament psicomotor aparentment normal en els primers 5 mesos de vida
- Perímetre cefàlic normal en el naixement
2- Aparició de les característiques següents després d'un desenvolupament primari normal.
- Desacceleració del creixement cefàlic dels 5 als 48 mesos.
- Pèrdua, entre els 5 i 30 mesos, d'accions propositives adquirides prèviament.
- Pèrdua de la relació social al principi del trastorn.
- Aparició de moviments poc coordinats de tronc o deambulació.
- Deficiència greu del llenguatge expressiu i receptiu i retard psicomotor greu.
Respecte el trastorn d'Asperger, alguns autors el caracteritzen per ser "autistes de nivell intel·lectual i lingüístic alt" diferenciant-se en:
- Que els nens i adults amb síndrome d'Asperger no presenten deficiències en l'estructura del llenguatge.
- Els nens i adults amb síndrome d'Asperger presenten una intel·ligència normal, però amb peculiaritats d'aprenentatge.
Per finalitzar, com a diferenciadors ens diu que Riviere ressalta que l'autisme s’associa amb retard mental en un 75% dels casos presentant alteracions lingüístiques i de la comunicació en totes les dimensions. Es diferencia, principalment, del Síndrome d'Asperger en que aquest últim presenta coeficients intel·lectuals normals amb limitacions pragmàtiques i prosòdiques i del Trastorn de Rett en que aquest apareix només en nenes per ser una mutació genètica del cromosoma X, per associar-se sempre d'un nivell sever o profund de retard mental.
Anar a la tesi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)