Avui he llegit una part d'una tesi sobre el diagnòstic precoç dels TGD que parlava sobre la simptomatologia del trastorn desintegratiu infantil i una pàgina web de psicologia que parlava sobre el mateix trastorn recomanats pel tutor del treball.
La tesi començava dient que aquest trastorn és un trastorn poc freqüent i es defineix per una ràpida regressió neurològica, que acaba la majoria de les vegades amb una simptomatologia autista. Apareix després d'un desenvolupament normal fins als 24 mesos. De totes maneres, pot arribar a ocórrer fins als 10 anys d'edat. Es caracteritza per la pèrdua del llenguatge, habilitats socials, de joc, o motrius que prèviament eren normals i normalment inclou l'aparició de conductes repetitives restrictives, totes típiques de l'autisme. S’associa amb la vessant més severa incloent la pèrdua profunda d'habilitats cognitives creant com a resultat retard mental. Predomina el gènere masculí i l'edat mitjana d'aparició és de 29 mesos.
En nens amb autisme també està ben establert que una regressió clínica pot ocórrer i la majoria de vegades ho fa, als 15 mesos d'edat, però aquesta regressió no hem de confondre-la amb el Trastorn Desintegratiu que apareix més tard.
De totes maneres a vegades resulta molt difícil diferenciar la regressió autista del Trastorn Desintegratiu i la seva clarificació implicaria diferenciar l'edat de l'aparició de l'edat de reconeixement.
La pàgina web iniciava el seu text caracteritzant el Trastorn Desintegratiu Infantil per una marcada regressió en varies àrees de funcionament, després d'almenys 2 anys de desenvolupament normal. És un deteriorament al llarg de varis mesos de funcionament intel·lectual, social i lingüístic en nens de 3 i 4 anys amb funcions prèvies normals.
El TDI s'estableix sobre la base de símptomes que s'ajusten a una edat característica d'aparició. Tenen un inici que varia entre 1 i 9 anys i la majoria es produeixen entre els 3 i 4. Pot ser al llarg de varis mesos o en setmanes o dies.
En alguns casos el nen es mostra inquiet, hiperactiu i ansiós per la pèrdua de les habilitats. El deteriorament porta a un síndrome que és molt similar al trastorn autista, tot i que el retard mental és freqüentment més profund i pronunciat. Amb el temps, aquest deteriorament es fa estable, encara que algunes habilitats es poden recuperar en un grau molt limitat.
Sobre l'origen d'aquest síndrome es desconeix, però s'ha associat a patologies neurològiques, com trastorns convulsius i esclerosis tuberosa.
El diagnòstic diferencial inclou al Trastorn Autista i el Trastorn de Rett. Difereix del Trastorn Autista en que existeix un període de desenvolupament normal fins als 3 o 4 anys. Però després en un transcurs de 6 a 9 mesos hi ha un greu deteriorament de les habilitats i fa que la gravetat de retard mental també sigui més marcada que en el autisme.
En el Trastorn de Rett, el deteriorament és molt més precoç i es donen les típiques estereotipes de les mans, qüestions que no coincideixen amb el TDI.
Pel que fa al tractament, és essencialment igual que el de l'espectre autista, però es necessita un suport molt més actiu.
Vés a la tesi
Vés a la pàgina web
diumenge, 7 d’octubre del 2012
divendres, 5 d’octubre del 2012
Divendres 05 d'Octubre del 2012
Avui divendres he llegit una pàgina web sobre Rett, de l'associació espanyola del Síndrome de Rett.
L'apartat que ens explica què és aquest síndrome està dividit en varies parts. La primera ens el defineix com a tal. Ens diu que el síndrome de Rett és un trastorn neurològic de base genètica descobert pel doctor Andreas Rett de Viena, Àustria al 1966 observant i descrivint 22 nenes alemanyes que no havien aconseguit captar l'atenció d'altres metges.
A finals del 1983 es va publicar en anglès en una revista de gran difusió el primer article sobre el síndrome de Rettque comprenia 35 casos. L'any següent es va dur a terme una conferència a Viena, aportant més dades clíniques i noves dades bioquímiques, fisiològiques i genètiques.
L'associació internacional del Síndrome de Rett va aconseguir que el Dr. Rett examinés 42 nenes que havien sigut diagnosticades com a casos potencials de la malaltia. La major familiaritat amb el síndrome ha donat peu a un millor diagnòstic.
Mentre que Rett va ser el primer en descobrir el síndrome, la malaltia va ser detectada independentment a diverses parts del món. La bibliografia mèdica conté informes de casos de molts grups ètnics per tot el món. La freqüència en que es dóna és de 1:12.000 a 1:15.000 naixements de nenes vives. És característic del sexe femení.
L'apartat que ens explica què és aquest síndrome està dividit en varies parts. La primera ens el defineix com a tal. Ens diu que el síndrome de Rett és un trastorn neurològic de base genètica descobert pel doctor Andreas Rett de Viena, Àustria al 1966 observant i descrivint 22 nenes alemanyes que no havien aconseguit captar l'atenció d'altres metges.
A finals del 1983 es va publicar en anglès en una revista de gran difusió el primer article sobre el síndrome de Rettque comprenia 35 casos. L'any següent es va dur a terme una conferència a Viena, aportant més dades clíniques i noves dades bioquímiques, fisiològiques i genètiques.
L'associació internacional del Síndrome de Rett va aconseguir que el Dr. Rett examinés 42 nenes que havien sigut diagnosticades com a casos potencials de la malaltia. La major familiaritat amb el síndrome ha donat peu a un millor diagnòstic.
Mentre que Rett va ser el primer en descobrir el síndrome, la malaltia va ser detectada independentment a diverses parts del món. La bibliografia mèdica conté informes de casos de molts grups ètnics per tot el món. La freqüència en que es dóna és de 1:12.000 a 1:15.000 naixements de nenes vives. És característic del sexe femení.
El següent apartat ens parla de l'obtenció del diagnòstic, que depèn de la informació sobre les primeres etapes del creixement de la nena i el desenvolupament i avaluació contínua de la historia clínica i l'estat físic i neurològic de la nena. Es disposa de proves de laboratori per confirmar el diagnòstic clínic.
Quan algú pateix aquest síndrome, se li nota una pèrdua de les habilitats adquirides de petita. La nenes seuen imengen amb les mans a l'edat normal, algunes nenes comencen a utilitzar paraules i combinacions senzilles. Moltes comencen a caminar soles dins l'etapa normal d'edat mentre que altres mostren un clar retard per caminar.
Després, però, ve un període d'estancament o regressió, en el qual la nena perd l'ús de les capacitats manuals substituint-les per moviments repetitius de les mans que arriben a ser constant. També es retarda eldesenvolupament intel·lectual i moltes nenes són diagnosticades de forma errònia. El comportament autista disminueix amb l'edat.
Quan algú pateix aquest síndrome, se li nota una pèrdua de les habilitats adquirides de petita. La nenes seuen imengen amb les mans a l'edat normal, algunes nenes comencen a utilitzar paraules i combinacions senzilles. Moltes comencen a caminar soles dins l'etapa normal d'edat mentre que altres mostren un clar retard per caminar.
Després, però, ve un període d'estancament o regressió, en el qual la nena perd l'ús de les capacitats manuals substituint-les per moviments repetitius de les mans que arriben a ser constant. També es retarda eldesenvolupament intel·lectual i moltes nenes són diagnosticades de forma errònia. El comportament autista disminueix amb l'edat.
Un altre apartat interessant d'aquesta pàgina són els estudis evolutius clínics, els quals es divideixen en 4 etapes.
La primera s'inicia dels 6 a 18 i dura mesos i es caracteritza per l'endarreriment del desenvolupament psicomotor i del creixement cefàlic i la disminució de l'interès pel joc.
La segona d'elles comença d'1 a 3 anys i dura d'unes setmanes a mesos i és l'etapa de regressió ràpida, deteriorament del comportament amb la pèrdua de l'ús voluntari de les mans i l'aparició de l'estereotipat.
La tercera té inici de 2 a 10 anys i dura de mesos a anys, i és l'etapa d'estabilització aparent. És caracteritza per un retard mental sever, una regressió dels trets autistes amb milloria de contacte, crisis convulsives, epasticitat(trastorn motor del sistema nerviós), disfuncions respiratòries i estereotips manuals característics.
I la quarta i última té començament després dels 10 anys i dura anys o dècades i es caracteritza pel deteriorament motor tardiu, la pèrdua de la capacitat motora, escoliosis (desviació del raquis que fa que la columna vertebral d'una persona es corbi de costat), atrofia muscular i rigidesa, un síndrome piramidal i extrapiramidal marcats, un retard en el creixement amb absència de llenguatge, una millora del contacte visual, crisis convulsives menys severes i alteracions tròfiques.
La primera s'inicia dels 6 a 18 i dura mesos i es caracteritza per l'endarreriment del desenvolupament psicomotor i del creixement cefàlic i la disminució de l'interès pel joc.
La segona d'elles comença d'1 a 3 anys i dura d'unes setmanes a mesos i és l'etapa de regressió ràpida, deteriorament del comportament amb la pèrdua de l'ús voluntari de les mans i l'aparició de l'estereotipat.
La tercera té inici de 2 a 10 anys i dura de mesos a anys, i és l'etapa d'estabilització aparent. És caracteritza per un retard mental sever, una regressió dels trets autistes amb milloria de contacte, crisis convulsives, epasticitat(trastorn motor del sistema nerviós), disfuncions respiratòries i estereotips manuals característics.
I la quarta i última té començament després dels 10 anys i dura anys o dècades i es caracteritza pel deteriorament motor tardiu, la pèrdua de la capacitat motora, escoliosis (desviació del raquis que fa que la columna vertebral d'una persona es corbi de costat), atrofia muscular i rigidesa, un síndrome piramidal i extrapiramidal marcats, un retard en el creixement amb absència de llenguatge, una millora del contacte visual, crisis convulsives menys severes i alteracions tròfiques.
L'últim apartat ens parla del tractament. Fins ara no existeixen fàrmacs per millorar el Síndrome de Rett, excepte la medicació per a controlar les convulsions.
Recomanen fisioteràpia el més aviat i intensament possible per prevenir malalties que poden sorgir més tard i millorar la mobilitat.
Es creu beneficiós reduir les estereotipades manuals i augmentar l'atenció de la nena i la cerca del contacte visual i important afavorir la marxa i tot moviment voluntari, així com insistir de la importància d'exercicis de reeducació funcional, prestar atenció a la higiene bucal i fer-ho de manera regular. És de gran importància la hidroteràpia i massatge amb xorro subaquàtic.
Vés a la pàgina web
Recomanen fisioteràpia el més aviat i intensament possible per prevenir malalties que poden sorgir més tard i millorar la mobilitat.
Es creu beneficiós reduir les estereotipades manuals i augmentar l'atenció de la nena i la cerca del contacte visual i important afavorir la marxa i tot moviment voluntari, així com insistir de la importància d'exercicis de reeducació funcional, prestar atenció a la higiene bucal i fer-ho de manera regular. És de gran importància la hidroteràpia i massatge amb xorro subaquàtic.
Vés a la pàgina web
dimarts, 2 d’octubre del 2012
Dimarts 2 d'octubre de 2012
Avui dimarts he començat a llegir un article titulat "Coneixem el
síndrome d'Asperger?" escrit per María Carmen Ramírez Serrano de la
federació d'ensenyament d’Andalusia.
Després d'aquesta idea general, es centra en parlar de Hans Asperger, nascut a Àustria i format a Viena en Medicina General, va començar a treballar a la Clínica Pediàtrica Universitària de Viena, on es va interessar per la Pedagogia Curativa, que consisteix en una estratega terapèutica que integra tècniques d'educació especial en la pràctica mèdica.
Aquí va elaborar el que constituiria la seva tesis doctoral publicada al 1944 en la qual descrivia quatre nens amb edats compreses entre sis i onze anys que presentaven com característica comuna una discapacitat per la interacció social.
Asperger, però, va morir sobtadament al 1980 en ple treball clínic i no va ser fins 1981 que Lorna Wing va utilitzar el terme Síndrome d'Asperger en un treball publicat al 1981 que va donar peu a noves investigacions des d'aleshores.
A continuació ens parla del concepte i comença definint el Síndrome d'Asperger com un trastorn sever del desenvolupament, un trastorn neuro-biològic en el qual existeixen desviacions o anormalitats en els següents aspectes del desenvolupament:
- Connexions i habilitats socials.
- Ús del llenguatge amb fi comunicatiu.
- Característiques de comportament relacionades amb trets repetitius.
- Interessos limitats.
- Mal funcionament motor en la majoria de casos.
Els nens tenen greus i cròniques incapacitats en lo social, conductual i comunicacional. Algunes característiques poden ser:- Inhabilitat social i dificultat per establir relacions amb els demés.
- No té consciència dels sentiments i emocions dels altres.
- Amb dificultats per portar un ritme de conversa normal.
- Literal en el llenguatge i comprensió.
- Sensible a sorolls, colors, llums, olors o sabors forts.
- Fixació en un tema o objectiu, del qual es fan molts cops experts.
- Físicament maldestre en esports.
- Incapacitat per fer i mantenir amics de la mateixa edat.
Una persona que pateix el trastorn té un aspecte i intel·ligència normal, però té un estil cognitiu diferent. El seu pensament és lògic, concret i hiperrealista. La seva discapacitat no és evident, només es manifesta a nivell de comportament social.
Després d'aquesta idea general, es centra en parlar de Hans Asperger, nascut a Àustria i format a Viena en Medicina General, va començar a treballar a la Clínica Pediàtrica Universitària de Viena, on es va interessar per la Pedagogia Curativa, que consisteix en una estratega terapèutica que integra tècniques d'educació especial en la pràctica mèdica.
Aquí va elaborar el que constituiria la seva tesis doctoral publicada al 1944 en la qual descrivia quatre nens amb edats compreses entre sis i onze anys que presentaven com característica comuna una discapacitat per la interacció social.
Asperger, però, va morir sobtadament al 1980 en ple treball clínic i no va ser fins 1981 que Lorna Wing va utilitzar el terme Síndrome d'Asperger en un treball publicat al 1981 que va donar peu a noves investigacions des d'aleshores.
A continuació ens parla del concepte i comença definint el Síndrome d'Asperger com un trastorn sever del desenvolupament, un trastorn neuro-biològic en el qual existeixen desviacions o anormalitats en els següents aspectes del desenvolupament:
- Connexions i habilitats socials.
- Ús del llenguatge amb fi comunicatiu.
- Característiques de comportament relacionades amb trets repetitius.
- Interessos limitats.
- Mal funcionament motor en la majoria de casos.
Els nens tenen greus i cròniques incapacitats en lo social, conductual i comunicacional. Algunes característiques poden ser:- Inhabilitat social i dificultat per establir relacions amb els demés.
- No té consciència dels sentiments i emocions dels altres.
- Amb dificultats per portar un ritme de conversa normal.
- Literal en el llenguatge i comprensió.
- Sensible a sorolls, colors, llums, olors o sabors forts.
- Fixació en un tema o objectiu, del qual es fan molts cops experts.
- Físicament maldestre en esports.
- Incapacitat per fer i mantenir amics de la mateixa edat.
Una persona que pateix el trastorn té un aspecte i intel·ligència normal, però té un estil cognitiu diferent. El seu pensament és lògic, concret i hiperrealista. La seva discapacitat no és evident, només es manifesta a nivell de comportament social.
diumenge, 30 de setembre del 2012
Diumenge 30 de setembre del 2012
Avui diumenge he llegit 2 articles de diari que parlaven sobre el síndrome d'Asperger.
El primer és de l'avui, una entrevista a la psicòloga Maristany, especialitzada en el Síndrome d'Asperger, que afecta a 6 de cada 10.000 de nens al món.
Primer, ens defineix el síndrome d'Asperger com un trastorn del desenvolupament present al naixement de la persona i que avança a mesura que el nen creix.
Seguidament, ens defineix a aquests nens com a nens amb una intel·ligència normal o superior que tenen dificultats d'interacció, comunicació i simbolització. Entenen el món d'una altra manera i això dificulta les relacions amb les persones i l'entorn.
A continuació, ens parla de la importància del diagnòstic precoç, ja que ajuda a tractar-ho com més abans possible i reduir els símptomes al mínim, i també de que no hi ha tractament mèdic, sinò psicopedagògic.
Per finalitzar, ens esmenta el paper important que tenen les associacions de pares, ja que són les que empenyen la majoria de les investigacions.
El segon és d'un nen, Ivan que pateix el síndrome d'Asperger i ens parla d'ell sent conscient de que el pateix, i de les seves dificultats, però també dels aventatges, com, per exemple, l'aportació d'un nou punt de vista des del qual veure el món. Segons ell, el nen que pateix aquest síndrome es centra en coses que la majoria de l'altre gent no ho faria, i això és un punt positiu, ja que pot portar a l'innovació. "Nosotros nos centramos en temas en los que muy poca gente lo haría"
Feina realitzada dissabte 29 de setembre
divendres, 28 de setembre del 2012
Dijous 27 i divendres 28 de setembre de 2012
Entre ahir i avui he llegit els criteris per diagnosticar nens amb TGD i he fet un resum del més important:
Diagnòstic del trastorn autista
- En el trastorn autista, s'ha de complir dels següents símptomes com a mínim 2 del 1 i 1 del dos i tres.
2. Alteració de la comunicació - Retard o absència del desenvolupament del llenguatge oral i els que el desenvolupen tenen una alteració important de la capacitat per iniciar o mantenir una conversa, utilitza el llenguatge repetitivament i estereotipadament i no realitzen jocs realistes espontanis.
3. Patrons de comportament, interessos i activitats restringides - Preocupació per patrons estereotipats i restrictius d'interès, adhesió inflexible a rutines, manierismes motors estereotipats i repetitius i preocupació per parts d'objectes.
- El nen autista ha de presentar un retard o funcionament anormal en la interacció social, llenguatge o joc simbòlic o imaginatiu.
- L'autisme no s'explica millor per la presència d'un Síndrome de Rett o TDI.
Diagnòstic del trastorn de Rett.
- Ha de presentar totes les característiques següents:
- Desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normal.
- Desenvolupament psicomotor aparentment normal durant els primers 5 mesos.
- Circumferència cranial normal en el naixement.
- Aparició d'aquestes característiques després del període de desenvolupament normal.
- Desacceleració del creixement cranial (5-48 mesos)
- Pèrdua de la implicació social.
- Mala coordinació.
- Desenvolupament del llenguatge afectat.
Diagnòstic del trastorn desintegratiu infantil
- Desenvolupament aparentment normal durant per lo menys els primers 2 anys posteriors al naixement.
- Pèrdua d'habilitats prèviament adquirides (abans dels 10 anys d'edat) en almenys dos de les àrees següents:
1. Llenguatge expressiu o receptiu.
2. Habilitats socials o comportament adaptatiu.
3. Control intestinal o vesical.
4. Joc.
5. Habilitats motores.
- Anormalitats en 2 de les següents àrees com a mínim:
1. Alteració de la interacció social.
2. Alteracions de la comunicació.
3. Patrons de comportament, interessos i activitats restrictius, repetitius i estereotipats.
El trastorn no s'explica millor per un altre TGD o esquizofrènia.
Diagnòstic del trastorn d'Asperger
- Les dues primeres condicions que han de complir els nens que pateixen Asperger, són les corresponents a l'autisme pel que fa a l'alteració de la interacció social i els patrons de comportament, interessos i activitats restrictius, repetitius i estereotipats, també complint 2 i 1 característica respectivament de cada un dels apartats.
- El trastorn causa una pèrdua significativa de l'activitat social, laboral i altres.
- No hi ha retard general del llenguatge significatiu.
- No hi ha retard del desenvolupament cognoscitiu ni del desenvolupament d'habilitats d'autoajuda, comportament adaptatiu i curiositat per l'ambient durant la infància.
- No compleix els criteris d'un altre TGD ni esquizofrènia.
dimarts, 25 de setembre del 2012
Dimarts 25 de setembre de 2012
Avui dimarts he seguit amb el recomanat per la tutora, i he llegit un text sobre l'autisme i els TGD de l'AFATD, l'associació de Familiars amb TGD de Catalunya Central.
A l'inici ens parla sobre l'autisme com un trastorn d'origen neurològic i que apareix generalment durant els tres primers anys de vida. Ens diu que té unes característiques comunes com pot ser la manca de relacions, llenguatge, i desviacions en la rapidesa del desenvolupament.
A més, la resistència al canvi i els interessos restringits infereixen en l'interacció amb les persones i l'ambient.
A continuació ens parla dels trastorns generalitzats del desenvolupament, que tenen traçats de l'autisme però és a escala més general. L'essència de les alteracions clíniques és la mateixa.
Un dels trastorns més coneguts a banda de l'autisme és el Síndrome d'Asperger, que es diferencia del primer perquè presenta un nivell de llenguatge i comunicació més alt, així com un CI normal o superior a la mitja dels nens que el pateixen. Els costa l'ús del llenguatge col·loquial i tenen una manca de reciprocitat social o emocional.
Un altre és el Síndrome de Rett, que afecta només a les noies i que provoca retard en el creixement cefàlic, una afectació motora important i retard mental.
Finalment ens esmenta altres trastorns del desenvolupament que són el trastorn desintegratiu infantil i els trastorns generalitzats del desenvolupament no especificats.
A l'inici ens parla sobre l'autisme com un trastorn d'origen neurològic i que apareix generalment durant els tres primers anys de vida. Ens diu que té unes característiques comunes com pot ser la manca de relacions, llenguatge, i desviacions en la rapidesa del desenvolupament.
A més, la resistència al canvi i els interessos restringits infereixen en l'interacció amb les persones i l'ambient.
A continuació ens parla dels trastorns generalitzats del desenvolupament, que tenen traçats de l'autisme però és a escala més general. L'essència de les alteracions clíniques és la mateixa.
Un dels trastorns més coneguts a banda de l'autisme és el Síndrome d'Asperger, que es diferencia del primer perquè presenta un nivell de llenguatge i comunicació més alt, així com un CI normal o superior a la mitja dels nens que el pateixen. Els costa l'ús del llenguatge col·loquial i tenen una manca de reciprocitat social o emocional.
Un altre és el Síndrome de Rett, que afecta només a les noies i que provoca retard en el creixement cefàlic, una afectació motora important i retard mental.
Finalment ens esmenta altres trastorns del desenvolupament que són el trastorn desintegratiu infantil i els trastorns generalitzats del desenvolupament no especificats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)